Page 6 - Introducció:
P. 6
Lo Pom de Flors
Catalunya i un dels més grans artistes d’Espanya. També ens va explicar que ben aviat
començà a compondre cançons precioses que després van ser populars arreu de Catalunya i
,mentre en xiuxiuejava alguna, comentà que l’any 1850, reunint un grup d’obres, fundà la
primera societat coral d’Espanya sota el nom de La Fraternitat.
El nostre company volia segui aquest preciós exemple, ja que segons tenia entès ja
eren molts els obrers que recentment s’havien associat per fundar cors basats en el món
claverià. Un exemple d’això era el cor La Lira que teníem al nostre mateix poble des de el
gener de 1861. Tots sabíem que essent el fundador i inspirador del moviment, Clavé devia
ser perseguit pels governs absolutistes, doncs era l’enemic que un dia acabaria amb el seu
poder mitjançant la cultura. El nostre company en ho afirmà amb el cap mentre ens
explicava que aquest precursor del modernisme musical a Catalunya, amant de l’art i la
llibertat morí el 24 de febrer de 1874.
El nostre amic, conscient que nosaltres també érem obres catalans, ens havia proposat que
nosaltres també continuéssim la humil obra d’un home que cantant aconseguia fer cantar al
poble, i nosaltres vam acceptar.
A partir d’aquell moment, cada dia érem més els qui ens reuníem al casino per
cantar les peces del precursor del modernisme musical, Josep Anselm Clavé. Com tot cor
claverià vam haver d’escollir el nom d’una de les peces que cantàvem i, després de molt
rumiar-hi, escollirem que fos Lo Pom de Flors el nom del nostre cor.
Els anys posteriors a la fundació del nostre cor els vivíem amb molta il·lusió, doncs
fins a primers de segle cantàvem les caramelles per Pasqua i fèiem concerts per la festa
major que donaven vida al nostre poble. Eren anys en que el nostre director, Joan Cristià
donava al cor l’empenta necessària per ompli’l de goig. Sant Just Desvern esperava amb
molta il·lusió els nostres concerts, doncs quan Lo Pom de Flors sortia al carrer l’aire festiu
estava assegurat. La gent corria alegre cap al casino per escoltar les nostres veus i nosaltres
no els decebíem. Sense el cor Lo Pom de Flors no hi havia celebració possible. La gent ens
estimava i alguns ens dedicaven poemes que es publicàvem amb satisfacció i orgull als
programes dels concerts, com és el cas del senyor Benages, a qui el nostre cor decidí
concedir-li el títol de soci honorari amb presència de l’alcalde, Miquel Mallol; el director
del cor, el senyor Cristià; i de distingits polítics com el senador Joseph Maluquer de Tirrell;
diputats provincials i el president del “Centro Sanjustense”, Baldomero Gelabert:
Pàgina 6
