Page 5 - Introducció:

Memòries del meu besavi: la màgia de tornar a néixer.

Era un nen, però vivia un període ple d’il·lusió i d’esperança per Catalunya on

s’exaltava la consciència de ser poble i dels sentiments i essències nacionals. Recordo que
els pobles volien cercar les més pregones arrels de la identitat catalana i els joves

preguntàvem als més grans que havia estat de Catalunya anys enrera.
Aviat començaren ha arribar a les nostres mans alguns documents d’orientació

romàntica que pretenien consciència al poble perquè fes ús de la llengua catalana en tots

els àmbits: socials, culturals, polítics i literaris. Si no em falla la memòria el pare, que era
dels pocs que sabien de lletres, em llegia una revista que es deia El Vapor que guardava en

un armari com un tresor des de feia alguns anys i, sovint, em recitava un poema de Carles
Aribau anomenat La Pàtria.

Tenia deu anys, però recordo com si fos ahir la restauració dels Jocs Florals l’any
1859 que representaven molt més que un concurs literari, representava la promoció d’un

país i d’una llengua diferenciada, vinculats per una dinàmica literària de forta repercussió

social. Els més joves preníem com a referència personatges com Bonaventura Carles
Aribau, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà que donaven nom al moment que estàvem

vivint, la Renaixença.

Els llibres us parlaran d’aquest període com a l’intent per aconseguir el redreçament
cultural català mitjançant tots els camps de la creació, però nosaltres no vam viure una

definició, vam tenir la sort de viure un moment màgic ple d’il·lusió on junts vam despertar
un país que restava adormit des de feia segles.

Jo sóc fill de Sant Just Desvern, que en aquell moment tenia 1000 veïns, i recordo
que pocs anys després em reunia amb els meus companys al casino, encara avui conegut

amb aquest nom i que està situat al carrer Anselm Clavé, que durant al meu temps

s’anomenava carrer de la sala. Fou precisament en el casino on un dels meus companys se
li va ocorre la idea de crear un cor d’homes. Aquest noi vivia enamorat de les peces

musicals d’Anselm Clavé i abans de deixar-nos dir la nostre ens va fer cinc cèntims de qui
era aquell personatge que tan admirava. Recordo que mentre deixava el got sobre la taula

ens explicà que havia llegit en una revista que Clavé era fill d’una família pobre i
treballadora, i que nasqué a Barcelona el 21 d’abril de 1824. Des de molt petit va sentir una

gran passió per la música i la poesia, fet que el portà a ser el geni més eminent de