Page 11 - Introducció:
P. 11

Lo Pom de Flors






                  Memòries del meu avi: la puixança cultural va fer més forta l’esperança.



                         La mort del meu pare em causà un fort dolor que encara avui em crea un buit amarg

                  en l’ànima, però per sort Déu se’l emportà abans de viure les conseqüències que la
                  dictadura de Primo de Rivera, amb el vist-i-plau del rei Alfons XIII, portà al cor.

                         Fou l’amor que el meu pare sentia per Lo Pom de Flors el motiu que m’impulsà a
                  continuar la seva tasca que durant tant de temps li havia servit per expressar els seus més

                  profunds desigs.

                         Els primers assaigs els vaig viure amb il·lusió i aviat vaig comprendre per què el
                  meu pare s’havia identificat tant en el cor, era cert el que deia, la seva màgia t’omplia el

                  cor. Malgrat que en un primer moment, el cop d’estat de Primo de Rivera va ser ben vist
                  per la burgesia catalana, aviat vam sofrir les conseqüències d’una política anticatalanista  i

                  repressiva. És per això que, malgrat els nostres esforços, es van dissoldre l’activitat cultural
                  catalana i, per tant, la del nostre cor. Una vegada més, ens vam quedar sense llibertats: ens

                  van prohibir l’ús del català en actes oficials, van suprimir els partits polítics, i el moviment

                  obrer va ser durament reprimit. Lo Pom de Flors va restar inactiu fins al gener de 1930,
                  quan Primo de Rivera va dimitir abandonat pels sectors de les classes dominants que li

                  havien donat suport.

                         El 14 d’Abril de 1931 es va proclamar la República que va fer possible la
                  instauració de la Generalitat de Catalunya i de l’Estatut d’Autonomia. La República aportà

                  una nova política de caire catalanista va exercir una tasca molt important en els diferents
                  àmbits. En el cultural, es van obrir museus, es va ampliar la xarxa de biblioteques

                  públiques i s’ajudà a les entitats culturals que havien quedat afectades per la recent
                  dictadura.

                         Content i satisfet amb aquest esdeveniment, vaig continuar cantant al cor i vaig

                  col·laborar en la tasca claveriana, doncs gràcies el nou règim polític va ser possible la
                  reorganització del cor. El primer concert va tenir lloc l’any 1932 durant les festes de nadal,

                  presidit pel president de “l’associació Eutorpense dels chors d’en Clavé” i pels estàndards
                  d’altres Societats corals, tal i com mostra el següent document:









                                                         Pàgina 11
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16