Page 35 - Introducció:
P. 35
Lo Pom de Flors
Memòria quatre: Lo Pom de Flors encara no és història:
Després de llegir la memòria que el meu pare escriví sobre el cor, em vaig adonar
que el seu més gran desig era que Lo Pom de Flors no quedés com a un record. Així com
ell, molts cantaires s’havien mantingut al peu del canó en tot moment per seguir donant
vida al cor, i tant d’esforç no podia quedar en l’oblit. És per això que amb l’ajuda d’altres
cantaires que pensaven i sentien el mateix que jo, ens vam moure per tal d’activar el cor
quan ens apropaven a l’aniversari dels cent anys de la seva fundació, que tindria lloc el
1981.
Quan no faltava gaire per ser en aquesta data tan senyalada, alguns cantaires del cor
ens vam reunir per tal de parlar sobre la possibilitat de celebrar aquest esdeveniment i vam
iniciar els passos per parlar amb el mestre Coll, qui es mostrà d’acord amb la celebració.
Contents i satisfets amb la seva resposta vam començar a organitzar la feta amb molta
il·lusió. Fou un dia que sempre recordaré d’una manera especial, ja que vam sortir al
carrer per fer algunes cantades després d’anys de no cantar tots plegats. Recordo que també
vam fer un concert a l’Ateneu i vam repartir medalles a tots els coristes i estendards
acompanyants, tal i com vam fer durant el 75é aniversari. Finalment, vam concloure la
festa amb un dinar que feia homenatge al mestre Mañé qui també ens va acompanyar molt
il·lusionat. Val a dir que tots vam viure l’eufòria i la germanor del moment. Un dia que
fou, se’ns dubte, molt especial per mi.
El document de la pàgina següent mostra el programa de l’acte de celebració:
Pàgina 35
