Page 30 - Introducció:

Lo Pom de Flors

Era tanta l’esplendor del cor, el seu punt més culminant, que aquells més joves que

entraven al cor quedaven meravellats davant de les veus amb que comptava el cor i el seu

director, que tothom recorda d’una manera especial, com a un home amant de la música i
que tenia un caràcter difícil. Malgrat tot, el mestre Coll s’esforçà per donar l’empenta

necessària al cor.
L’any 1970, tingué lloc l’enregistrament d’un disc amb la veu dels cor, que els

cantaires recordem amb alegria. Malgrat la eufòria del disc, fou també durant aquell any
quan el mestre Coll intentà fusionar el cor amb l’Orfeó, la qual cosa no podia sortir bé

tenint en compte les diferències, tan socials com musicals, entre les dues entitats. Un any

després, es nomenà una junta de l’orfeó amb persones vinculades al cor. És va dir que en
els concerta de l’Orfeó i podria participar el cor amb algunes peces sota el seu nom, Lo

Pom de Flors. Així com també quedà escrit que les caramelles serien una activitat

exclusiva de Lo Pom de Flors. Per tant, El cor ja no era una entitat pròpia, sinó que
juntament amb l’Orfeó formaven una sola secció dins de l’Ateneu. Davant d’això es creà

una situació d’inestabilitat i descontentament per part de molts cantaires del cor i el mestre
Coll abandonà la direcció de les dues entitats. Document que mostra l’enregistrament d’un

disc:

Pàgina 30