Page 20 - Introducció:
P. 20
Lo Pom de Flors
Malgrat tot, i deixant de banda aquell règim amb una visió d’Espanya unitària, homogènia
i centralitzada, nosaltres vivíem, potser, el millor moment del cor, i desconnectàvem de la
vida rutinària amb els assaigs i els concerts, als quals assistíem il·lusionats cada setmana.
No obstant, la duresa del règim ens va censurar algunes peces perquè eren de caire
catalanista. Cal dir, però, que a Sant Just Desvern la repressió franquista no fou tant forta
com en altres poblacions, ja que el rector del nostre poble era íntim amic de l’arquebisbe
de Barcelona, el senyor Modrego, que essent company seu de seminari aconseguí donar
força poder al nostre rector. Davant d’això, el rector ens va permetre fer classes en català
als nens, així com mantenir activitats en català, com les del nostre cor.
Ara em ve a la memòria una anècdota que passà l’any 1952 quan el mestre Mañé
encara dirigia el cor. Recordo que en un assaig el mestre cridà l’atenció quatre vegades a
un cantaire perquè no cantava a to i el cantaire li respongué que ho feia bé. Davant d’això,
el mestre li respongué irònicament que devia ser el director qui ho feia malament hi allí
s’inicià un malentès que es solucionar de seguida malgrat que s’arribà a deixar constància
del fet sobre paper.
Pàgina 20
