Page 326 - documents

Permeteu-me també anomenar en Mateu Badell, de record ben pre-
sent, la seva dona Esther i la seva germana Palmira que sempre han es-
tat al nostre costat.
Però pot ser que aquest 125 anys siguin culpa dels àpats que fem. Ce-
lebrem amb coca i cava el final de curs, tant per Nadal com per Sant
Joan. Fem el dinar de caramelles amb una llarga i variada sobretaula.
També són cèlebres els esmorzars de jabalí que caça el Cisco. I com no,
els sopars previs a l’assaig a la taula rodona del cafè de l’Ateneu, on el
primordial és enredar la troca i dir mitges veritats.
Però pot ser que aquest 125 anys siguin culpa de la sortida de cara-
melles. A qui no marquen les hores d’autocar o les notes de l’acordió del
Josep Maria o les xerreres de l’Estanis o les explicacions d’en Marcel·lí
o, sobretot, les visites a tot tipus de pedres que planifica el Pere.
Però pot ser que aquest 125 anys siguin culpa dels nostres directors.
Els mestres si que en saben de notes i de ritmes i de col·locar la veu i d’o-
brir la boca i de respirar. En saben tant que a vegades no els entenem. Si
ara fluix, si ara fort, si ara piano,... que si no veiem que posa a la partitu-
ra, que si no els mirem a ells, que sinó fem cas a les seves senyals... Jo
tinc presents el Mestre Mañé, el Mestre Coll i el Mestre Ollé, a ells i a
tots els altres directors el nostre més gran afecte, gràcies per la paciència
tinguda i gràcies per creure en nosaltres.
Però pot ser que aquest 125 anys siguin culpa dels cantaires del cor.
Famílies com la Santacana, la Malaret, els Ribes, els Pagès, els Cortès,
els Farigola, els Mitjans, els Sanchís, els Pascual, els Casas, els Navinés,
els Rañé, els Saura, els Campañà, els Alias, els Camats i tantes altres que
han aportat les seves veus. Qui no té un parent que hagi cantat al cor?
Permeteu citar dos cantaires amb una llarga trajectòria: el Jaume
Bosch i el Josep Sala. Igualment deixeu-me citar a un cantaire que can-
ta des d’abans del 1936, l’Alexandre Lázaro.
Però pot ser que aquest 125 anys siguin culpa d’altres fets i realitats.
Espero conèixer-los ben aviat.
I ja per acabar, un desig, un desig compartit amb tots els pregoners:
BONES FESTES DE TARDOR!

Sant Just Desvern, 13 d’octubre de 2006

84