Page 204 - documents

JOSEP
ANSELM Hi ha personalitats que exigeixen que ens carreguem d'erudició per a situar-nos-
hi. i altres que no tractarem adequadament si no entrem dins el seu cercle
CLAVÉ d'ingenuïtat.
Hi ha unes certes qualitats que són privilegi del geni espontani, popular; hi ha
un matís del coneixement que el dóna la intuïció y que absol de la ciència. Un
Clavé més erudit,més treballat, ja no seria Clavé. No existirien aquelles masses
de veus que lliguen tant bé amb els nostres caients feiners o contemplatius,
amb el nostre paisatge entre vinya i mar, amb aquella tristesa assolellada en
què li agrada de mig adormir-se al nostre sentit.
La lluita de Clavé des que als vint-i-dos anys havia de donar concerts de
guitarra pels cafès, acoblat amb un company molt aficionat a cantar,
empassant-se per força l'atmosfera contra la qual sentia aquell gran fàstic,
COR LO POM DE FLORS
seguida dia darrera dia fóra un tractat d'esforç i de perseverança. Ell mateix
deia que de moment li havia semblat impossible reformar tot allò tant
corromput, però que la fe i la continuïtat, inseparables de totes les accions de la
seva vida, acabaren donant-li el triomf que era tant transcendental per els seus
projectes ulteriors.
Tocant a la manera de compondre de Clavé, si un autor ens el mostra al piano
comprovant o fitxant les inspiracions corals que li canten per dins, un altre
assegura que era la guitarra l'instrument que l'assistia; que polsant-la era com
estructurava els seus cors, i que això es coneix en l'harmonia, en la disposició
dels acords. Convenen que la primera inspiració en ell era la música: després, a COR LO POM DE FLORS
la música ja feta aplicava la lletra, de vegades amb prou esforç perquè una rima
li era rebel,o perquè un pensament no cabia dins els compassos disponibles.
L'obra musical de Clavé - aquell art de les veus en cor - era molt discutida en
vida d'ell pels col.legues. La inferioritzaven al nivell de la d'un aficionat popular,
no arribant a comprendre, sinó ben pocs d'ells, que precisament en aquest fet
d'espontaneïtat i de popularitat bategava l'artista tan con genial a la nostra
naturalesa i als nostres caients, l'obra coral del qual és una de les mon joies de
la tradició catalana més dignes de consideració. És molt significatiu que alguns
dels seus cors, quinze dies després de l'estrena a Barcelona ja es sentissin
cantar pel camp de Tarragona i per les valls pirinenques. Un dels contemporanis
de Clavé que, contra corrent de tants d'altres, comprengué el seu art, va ésser
el músic murcià Mariano Soriano Fuertes, director d'orquestra d'òpera a
Barcelona des de l'any 1852, el qual, dins la seva Memòria de las sociedades
corales en España>>(1865), destaca la figura musical de Clavé compenetrada
amb l'obra social. home d' intuïció genial. Clavé ho era de vegades a un punt de
prefiguració. El sentit imitatiu de les finances de la nostra naturalesa, el mar
que glateix, la forta llum ensonyadora i els crits espontanis tirant a salvatges,
que desprès, en Wagner, ens semblaríem innovació. Clavé ja els havia pressentit
en alguns passatges felicissims de les seves composicions corals.
Més que harmonitzador o interpretador d'obres populars ja existents. Clavé és
essencialment el creador d'una modalitat popular encarnada en ell mateix Els
músics, tot i discutir-li més sovint la saviesa d'harmonitzador, li han reconegut
en la melodia moments immortals i nosaltres escoltem tornem a la saviesa de
la simplicitat tant saludable. Hi trobem el nostre passat en les fonts més
transparents, ens hi sentim identificats: fem nostres els seus cops de geni tan
Cor Lo Pom de Flors originals, els seus traspassos sorprenents, els seus caients de tendresa ,i allò
que en dirien sentit imitatiu o descriptiu que compareix en els moments feiners,
De l’Ateneu de Sant Just Desvern actius, d'<<Els Pescadors>> .per exemple, o en el tumult tant musicalment
plàstic de la formació del castell humà, combinant-se amb el so de la gralla, en
Director: Antoni Coll i Cruells <<Els Xiquets de Valls>>.Individual espontani, el veiem actiu o contemplador en
una obra incomparable i amb garanties de perdurabilitat.
Piano: Maria Teresa Balcells
(Del llibre de Josep Lleonart,<<Josep Anselm Clavé>>)
JOSEP
ANSELM Hi ha personalitats que exigeixen que ens carreguem d'erudició per a situar-nos-
hi. i altres que no tractarem adequadament si no entrem dins el seu cercle
CLAVÉ d'ingenuïtat.
Hi ha unes certes qualitats que són privilegi del geni espontani, popular; hi ha
un matís del coneixement que el dóna la intuïció y que absol de la ciència. Un
Clavé més erudit,més treballat, ja no seria Clavé. No existirien aquelles masses
de veus que lliguen tant bé amb els nostres caients feiners o contemplatius,
amb el nostre paisatge entre vinya i mar, amb aquella tristesa assolellada en
què li agrada de mig adormir-se al nostre sentit.
La lluita de Clavé des que als vint-i-dos anys havia de donar concerts de
guitarra pels cafès, acoblat amb un company molt aficionat a cantar,
empassant-se per força l'atmosfera contra la qual sentia aquell gran fàstic,
COR LO POM DE FLORS
seguida dia darrera dia fóra un tractat d'esforç i de perseverança. Ell mateix
deia que de moment li havia semblat impossible reformar tot allò tant
corromput, però que la fe i la continuïtat, inseparables de totes les accions de la
seva vida, acabaren donant-li el triomf que era tant transcendental per els seus
projectes ulteriors.
Tocant a la manera de compondre de Clavé, si un autor ens el mostra al piano
comprovant o fitxant les inspiracions corals que li canten per dins, un altre
assegura que era la guitarra l'instrument que l'assistia; que polsant-la era com
estructurava els seus cors, i que això es coneix en l'harmonia, en la disposició
dels acords. Convenen que la primera inspiració en ell era la música: després, a COR LO POM DE FLORS
la música ja feta aplicava la lletra, de vegades amb prou esforç perquè una rima
li era rebel,o perquè un pensament no cabia dins els compassos disponibles.
L'obra musical de Clavé - aquell art de les veus en cor - era molt discutida en
vida d'ell pels col.legues. La inferioritzaven al nivell de la d'un aficionat popular,
no arribant a comprendre, sinó ben pocs d'ells, que precisament en aquest fet
d'espontaneïtat i de popularitat bategava l'artista tan con genial a la nostra
naturalesa i als nostres caients, l'obra coral del qual és una de les mon joies de
la tradició catalana més dignes de consideració. És molt significatiu que alguns
dels seus cors, quinze dies després de l'estrena a Barcelona ja es sentissin
cantar pel camp de Tarragona i per les valls pirinenques. Un dels contemporanis
de Clavé que, contra corrent de tants d'altres, comprengué el seu art, va ésser
el músic murcià Mariano Soriano Fuertes, director d'orquestra d'òpera a
Barcelona des de l'any 1852, el qual, dins la seva Memòria de las sociedades
corales en España>>(1865), destaca la figura musical de Clavé compenetrada
amb l'obra social. home d' intuïció genial. Clavé ho era de vegades a un punt de
prefiguració. El sentit imitatiu de les finances de la nostra naturalesa, el mar
que glateix, la forta llum ensonyadora i els crits espontanis tirant a salvatges,
que desprès, en Wagner, ens semblaríem innovació. Clavé ja els havia pressentit
en alguns passatges felicissims de les seves composicions corals.
Més que harmonitzador o interpretador d'obres populars ja existents. Clavé és
essencialment el creador d'una modalitat popular encarnada en ell mateix Els
músics, tot i discutir-li més sovint la saviesa d'harmonitzador, li han reconegut
en la melodia moments immortals i nosaltres escoltem tornem a la saviesa de
la simplicitat tant saludable. Hi trobem el nostre passat en les fonts més
transparents, ens hi sentim identificats: fem nostres els seus cops de geni tan
Cor Lo Pom de Flors originals, els seus traspassos sorprenents, els seus caients de tendresa ,i allò
que en dirien sentit imitatiu o descriptiu que compareix en els moments feiners,
De l’Ateneu de Sant Just Desvern actius, d'<<Els Pescadors>> .per exemple, o en el tumult tant musicalment
plàstic de la formació del castell humà, combinant-se amb el so de la gralla, en
Director: Antoni Coll i Cruells <<Els Xiquets de Valls>>.Individual espontani, el veiem actiu o contemplador en
una obra incomparable i amb garanties de perdurabilitat.
Piano: Maria Teresa Balcells
(Del llibre de Josep Lleonart,<<Josep Anselm Clavé>>)