Via "Conrad Altimira" a Ulldeter per Núria Gironès
Nova via "Estranys a la nit" a la Masella per Joan Portes
Nova via "Anís del Mono" per Joan Portes
Via "Ginat" a la cara nord de Les Droites per Felip Linares
CONRAD-ALTIMIRA, 260m màx. 55º/V (70º a l'entrada). Ulldeter
Ascensió feta el 23/01/2010 per
Tino Villabona, Loránd Jakab i Núria Gironès
La Conrad-Altimira, situada a la cara est del Gra de Fajol gran és una de les millors vies d'Ulldeter, una via exigent amb passos en mixte i dificil de trobar en bones condicions, fet que fa que sigui de les més desitjades, sense oblidar la seva veïna, la Phoenix (a l'esquerra), encara més espectacular.
Descripció de la via (la dificultat de la via varia molt segons condicions).
L1: L'entrada del llarg la veiem una mica justa, hi ha una capa fina de gel on no està permès picar, s'ha de pujar ganxejant, així que optem per entrar per l'esquerra, havent de fer un flanqueig en roca una mica delicat i no massa fàcil de protegir cap a la dreta per entrar a la via. Reunió equipada amb 2 spits.
L2: Llarg més fàcil de la via, sortida de la reunió per un tram de gel de 55º, resta de llarg sense dificultat. Reunió equipada amb un spit, es pot reforçar.
L3: Llarg fàcil, tret del pas del mig, un petit diedre molt estret i una mica just de gel, però suficient per picar. Els peus van sobre roca per la part exterior del diedre. Reunió d'un spit.
L4: Últim llarg de la via i el més difícil, per aquest motiu el vam fer en dues tirades, crec que és el més aconsellable per evitar problemes de comunicació amb el primer de cordada en el pas difícil.
Primer tram fàcil fins a muntar reunió en una cova on trobarem un pitó (es mou) i que podrem reforçar amb bagues i fisurers. D'aquí hi ha una sortida delicada, amb passos en roca fins a 2 metres amunt on trobem gel. Posterior flanqueig a l'esquerra per després anar cap a la dreta, pujar per un pedrot sense gel amb una petita regleta a 1 metre de terra per posar-hi el grampó dret i gantxejar amb els piolets per roca fins arribar al gel de més amunt. Sortida per una rampa de neu.
Dades tècniques
Via: Conrad-Altimira, 260m màx. 55º/V (70º a l'entrada)
1a ascensió: Josep Conrad i Joan Altimira, març del 1984
Material: cargols curt, algun pitó, fisurers
Equipament: reunions equipades amb un o dos spits i 1 pitó en el quart llarg.
Accés: des de l'aparcament d'Ulldeter, agafarem el camí que porta cap al refugi d'Ulldeter. Just abans de la pujada més recte que porta al refugi girarem a l'equerra creuant la pista d'esquí, caminarem uns metres per ella i ens desviarem a l'esquerra deixant la pista a la dreta. Des d'allà ja veurem la cara est del Gra de Fajol Gran amb la Conrad-Altimira i la Phoneix.
Descens: un cop acabada la via tirarem cap a l'esquerra en direcció al Gra de Fajol petit, al coll hi ha una canal de poca inclinació per on podem baixar (marcat amb fites).
Més informació a la web de la FEEC
| Cara est del Gra de Fajol Gran amb les vies Conrad-Altimira i la Phoenix. |
Sortida de la R1, segon llarg de la via |
Quart llarg de la via. Grup de gent a la reunió opcional. |
Descripció de Joan Portes:
Aquest estiu, hem obert una nova via d'escalada clàssica a la Masella (Coma Pregona). És una escalada per gaudir d'un bon dia junt amb un paisatge sempre atractiu amb l'avantatge afegit de la seva proximitat respecte a Barcelona, lña qual cosa la converteix en ideal per aquells dies en què es disposa de poc temps per anar a la muntanya, i si s'evita l'època d'esquí la tranquil·litat està asegurada.
Sabem que avui en dia no és molt normal obrir noves vies noves en aquest racó tan entranyable dels Pirineus i tan proper a la nostra casa, i al mateix temps tant oblidat. I és una llàstima perquè aquesta zona va ser el bressol de l'alpinisme i l'excursionisme per a molts catalans i és una pena perquè des del Canigó fins al Cadí les seves valls i parets ofereixen infinites possibilitats per a la pràctica de tots els esports d'alta muntanya. En fi, com diu el meu amic Joan Miquel:“això es el que hi ha.”
Dades tecniques:
Via Estranys a la nit 175 m. V+
1a ascensió: Joan Miquel Dalmau i Joan Portes feta el 30/6/2009
Material: Aliens i Tascons. Reunions amb abres excepte la 4a amb marlet
Equipament: 4 pitons deixats a la via
Descens: Davallem per la carena uns metres vers un petit collet i baixem per la banda de ponent per una canal sense complicacions fins a prop del punt d'inici de la via
Accés: A la sortida del túnel del Cadi anar direcció a Puigcerdà. Una vegada passat s'ha d'agafar el desviament de la dreta de la Masella. Un cop arribats a l'estació anar a l'aparcament del telecadira de Coma Oriola, on aparcarem mirant el telecadira de front, i a l'esquerra del mateix agafarem el camí cap al coll visible des de l'aparcament. Des d'allí baixem per l´altre costat i ja podem veure la paret de Coma Pregona on, a l'esquerra del corredor Sinatra, hi ha l'inici de la via des de l'aparcament. Fins al peu de la via tenim aproximadament 20 minuts.
![]() |
![]() |
![]() |
||
NOVA VIA "ANÍS DEL MONO" A LA PARET BUCÒLICA (ALT URGELL)
Es tracta d'una nova via Anís del Mono feta pel company Joan Portes el juliol de 2009 a la paret Bucòlica(Alt Urgell).
Descripció de Joan Portes:
La pared Bucòlica està situada entre Oliana i Organyà i passa desapercebuda a primera vista per la seva germana major: la cinglera dels Espolvins; però situats a la seva base es poden apreciar les enormes proporcions de la seva paret i precisament per això és farcida de nombroses vies.
La via Anís del Mono, és l'última via oberta en aquesta paret, resseguint un marcat diedre d'uns 80 m per seguir després per plaques evitant una sèrie de taulades. Els passos difícils estan ben protegits per pitons o parabols. S'escala al mig d'un paisatge esplèndid tenint als nostres peus l'embassament d'Oliana. L'escalada és recomenable durant pràcticament tot l'any evitant-la només durant els mesos de juliol i agost per la calor.
Accés al punt d'inici: passat l'aparcament de la via ferrata Regina, just abans d'entrar en el túnel dels Esplovins, cal agafar el desviament a la dreta per un tram de la carretea antiga seguint uns 100 m i en una petita clariana a l'esquerra de la carretera trobarem el camí fins a l'inici de la via
Dades tècniques:
Via Anís del Mono 205 m 6b.
1a ascensió: Joan M Dalmau. Joan Portes i Josep Sánchez, feta l'11 de juny de 2009
Material: 10 cintes, joc d'aliens i camalots 0.75. 1. 2.
Via equipada parcialment amb parabols i reunions. Aproximació: 10 minuts des del segon aparcament (100 m del primer a l'esquerra).
Descens: des de l'última reunió del Pi flanquejar a la dreta per un bosc (30 m) remuntar un resalt de roca (6 m) i creuar una tartera d'uns 15 metres. Flanquejar el bosc a la dreta fins a un altra tartera. Remuntar aquesta en diagonal a la dreta fins a uns pins grans. Escalar un petit mur ( 8m II) fins a trobar un petit camí que condueix al cim la Bucòlica. Des d'aquí seguint fites fins al camí de la feixa normal de descens a l'aparcament (45 minuts).
![]() |
![]() |
![]() |
||
Traçat de la via |
Segon llarg |
Ascensió feta el 2 de maig de 2009 per Jordi Tosas (guia de muntanya) i Felip Linares.
Dades tècniques:
oberta el 24/7/78 per J.Ginat, G.Modica, J.P.Simond i J.M.Troussier com una
variant en l'últim terç de la paret de la via Cornuau-Davaille
Desnivell: 1.050 m
Dificultat: TD+,V
Material: 10 cargols de glaç, aliens mitjans
Aproximació: 3 hores des de l'estació superior de Grans Montets per la gelera
Argentière fins al peu de la via.
Via: 11 hores 45 minuts (rimaya a les 5:15 - bretxa de les Droites a les 17:00)
Descens: ràpels des de la bretxa de les Droites per la cara sud, 4 hores
fins al refugi de Couvercle
Condicions: gel en bones condicions al llarg de tota la via, trams de mixte després de la gran placa central.
Inclinació de 60-80 amb petits trams
de 90
![]() |
![]() |
![]() |
||
| Gelera Argentiere |
Escut central |
Final del corredor |
2008 © SEAS