ESCALADES DE SOCIS DE LA SEAS

Via "Sánchez Martínez " a Montserrat per Núria Gironès
Via "Mas Brullet" a Montserrat per Núria Gironès
Via "Pilastra dels Voltors" a Montrebei per Núria Gironès
Via "Lofoten" a Montserrat per Joan Portes
Via "Yukatan" a Montserrat per Joan Portes
Via "Califòrnia" al sector d'Agulles de Montserrat per Joan Portes
Via "Estasen" als Encantats per Núria Gironès
Escalada en gel a Gavarnia per Felip Linares
Via "Conrad Altimira" a Ulldeter per Núria Gironès
Nova via "Estranys a la nit" a la Masella per Joan Portes
Nova via "Anís del Mono" per Joan Portes
Via "Ginat" a la cara nord de Les Droites per Felip Linares

VIA "SÁNCHEZ MARTÍNEZ" a la Paret de Diables (Montserrat) per Núria Gironès

Dades tècniques
Situació: Paret de Diables (Montserrat)
Metres: 290 m.
Dificultat: 6a/Ae (V/Ae obligat)
Horari: 5.30 hores
Orientació: nord-est
1a ascensió: J. Sánchez i C. Martínez el 1970
Material: semàfor d'aliens i camalots del 0.5, 0.75 i 1. Camalots del 2 i del 3 opcionals. Joc de tascons de números petits/mitjans.
Equipament: via semi-equipada amb parabolts, espits, burils i tacs de fusta.
Més informació al bloc Escalatroncs
Ascensió feta per Esther Casals i Núria Gironès el 15 d'octubre de 2011
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília agafem el camí de l'Arrel en direcció al monestir. Anirem passant per sota de les parets de l'Aeri, Patriarques i quan estem sota la Paret de Diables veurem que el camí fa com una petita clariana, doncs dos metres abans d'aquesta clariana surt un corriol molt tupid, a mà dreta, que puja en direcció a la paret. Un cop arribem a peu de paret anirem cap a l'esquerra resseguint la paret fins a trobar una placa de metall on posa Sánchez Martínez.
Descens: un cop al cim caminarem en direcció sud (hi ha una fita) i farem una petita desgrimpada fins a un coll que ens deixa entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Un cop al coll agafem un corriol que surt a mà dreta tocant la paret i que baixa força recte. Quan arribem a una petita esplanada, on ens surten dos camins, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, agafarem el de la dreta, que baixa cap a la canal dels Avellaners, i que ens deixara de nou al camí de l'Arrel per on hem vingut.
Més fotografies de la sortida aquí .

La Sánchez Martínez és la via més assequible de tota la Paret de Diables, i tot i així no és una via fàcil. Té molts factors que fan que l'escalada esdevingui exigent (a causa de l'escàs equipament d'algun llarg i a l'antiguitat) i compromesa (un cop fet el primer sostre la retirada de la via si no és per dalt esdevé realment complicada). La via són 290 metres on hi ha una gran diversitat d'escalades. Tindrem una llarga xemeneia on anirem ben encastats i on només podrem comptar amb un parabolt i una reunió intermitja. També passarem per dos sostres on sentirem tot l'ambient de la Paret de Diables que ens faran sentir el buit. I per últim, la sortida amb unes plaques de roca excel·lent que amb el seu "generós" equipament ens faran gaudir de valent.

Ressenya treta de la web Escalatroncs	Quart llarg, una fisura a protegir		L'Esther al segon sostre

 

VIA "MAS BRULLET" al Serrat del Moro (Montserrat) per Núria Gironès

Dades tècniques
Situació: Serrat del Moro, cara nord de Montserrat
Metres: 290 m.
Dificultat: 6b+/A1 (V+/A1 obligat)
Horari: 4 hores
Orientació: nord-est
1a ascensió: J. Mas i J. Brullet el 1960.
Material: joc de friends fins al 3 (4 opcional), joc de tascons i bagues per savines
Equipament: via semi-equipada amb tacs de fusta, pitons i espits. Reunions rapelables amb parabolts excepte la R4.
Més informació al bloc Escalatroncs
Ascensió feta per Roger Fernández, Pere Cuyàs i Núria Gironès el 10 de setembre de 2011
Aproximació: deixem el cotxe a Santa Cecília, creuarem la carretera i agafarem un corriol que puja fins al GR. Seguim el GR direcció al monestir i passats uns metres agafem el corriol que surt a mà dreta i que puja en direcció la paret. Farem algunes grimpadetes fàcils fins arribar a peu de via, darrera d'un gran gendarme.
Descens: hi ha dues opcions, una és rapelar per la mateixa via (5 ràpels) i l'altra baixar per la canal de Sant Jeroni (2 ràpels).

•  Descens per la mateixa via: des del final de via hem d'anar a buscar un collet (sud) i des d'allà seguir un corriol cap a l'oest fins a trobar la primera instal·lació de ràpel. Des de la instal·lació de ràpel baixarem fins a la R-7, de la R-7 a la R-5, de la R-5 a la R-3, de la R-3 a la R-1 i de la R-1 al terra.

•  Descens per la canal de Sant Jeroni: un cop al cim seguirem pujant per la canal terrosa que ens queda just al davant; nosaltres ho vam fer encordats i muntant reunió en un arbre al final de la canal. Un cop dalt ens desencordem i pugem una mica cap a l'esquerra i després tombem a la dreta. Hauríem de trobar una fita (una pedra penjada d'un arbre) i seguir un corriol molt poc marcat fins a trobar una instal·lació de ràpel. D'allà baixarem a una segona instal·lació i des d'aquesta a terra i ja baixarem per la canal de Sant Jeroni fins a Santa Cecília. Aquesta variant de descens costa de trobar i si fa vent poden caure pedres mentre es fan els ràpels.

La Mas Brullet, molt coneguda i desitjada pels escaladors montserratins, és una de les escalades més maques del massís. És una escalada exigent on el primer llarg de la via ja marca la tònica dels següents metres i farà de filtre de les cordades que podran seguir escalant. La via transcorre per diedres, fisures i bavaresses d'una gran bellesa on l'equipament no és més que tacs de fusta, pitons i burils, això sí, la via es deixarà equipar al gust.

Ressenya treta de la web Escalatroncs	primer llarg de la via		vuitè llarg de la via

VIA "PILASTRA DELS VOLTORS" a Montrebei (Montsec) per Núria Gironès

Dades tècniques
Situació: Paret d'Aragó - Congost de Montrebei
Metres: 275 m
Dificultat: V+/6a obligat
Horari: 5 hores en cordada de tres
Orientació: sud-est
1a ascensió: Joan Badia, Jordi Lalueza i Josep E. Paül el 1986.
Material: joc de friends fins al 3 (4 opcional), joc de tascons i bagues
Equipament: via semiequipada amb amb pitons, ponts de roca i algun parabolt. Reunions de parabolts, d'un o dos pitons i alguna de desequipada.
Més informació al bloc Indrets d'escalada
Ascensió feta per Jordi Vilà, Marc Segarra i Núria Gironès el 2 d'octubre de 2010
Aproximació: comencem a caminar per la pista fins al cim del Montsec d'Estall, des d'allà baixem al primer coll i remuntem un segon cim i anem seguint les fites que ens porten a l'inici de la feixa dels espàrrecs que baixa cap a peu de via. La baixada és una mica complicada, cal anar desgrimpant fins a trobar una placa amb cordes per fer un ràpel. Seguirem trobant fites fins a trobar una canal un pèl amagada que ens portarà a peu de via. (1.30 a 2 hores aprox.)
Descens: anirem resseguint el tallat de paret fins a trobar la pista per on hem vingut. (2h. aprox.).

Terradets es para los niños. Regina para los hombres y Montrebei para los super-hombres. Aquesta és la frase que podem trobar en una placa metàl·lica en un racó de Montrebei, i és que Montrebei no és una paret qualsevol. Consta de dues parets, la de Catalunya i la d'Aragó, dues parets que es miren entre elles i que aconsegueixen fer-te sentir ben petit. Montrebei és conegut per la seva escalada exigent i compromesa, les seves vies van sempre per l'itinerari més evident, itineraris poc equipats on s'aprofiten les fissures i diedres de la mateixa paret per assegurar-nos. En definitiva, el paradís de qualsevol escalador.

Paret de Catalunya	Quart llarg de la via		Impresionant bavaressa del setè llarg

VIA "LOFOTEN" a l'Agulla de la Reina (MONTSERRAT) per Joan Portes

Via Lofoten (45 m V+)
1a ascensio:Joan Miquel Dalmau i Joan Portes
Data:16-09-2010
Material: cintes exprés
Equipament: equipada amb parabols
Accés: 1.30 hores des de l'aparcament de can Massana, seguir el GR-172 cap al monestir de Monserrat. Arribats al coll de Guirló ens desviem vers el refugi Vicenç Barbé. Des del refugi pujar per la canal de les Bessones fins que trobem el camí que travessa Agulles des de la Portella, prosseguir per la dreta fins a un collet; just a l'esquerra trobem la paret de la Boteruda, travessem el coll de la Boteruda i baixant a la dreta, per la canal, trobarem l'inici de la via.
Descens: Ràpel de 20 m per la cara nord-oest

croquis de la via		escalant la via

VIA "YUKATAN" A L'AGULLA MANOLITO GARCIA (MONTSERRAT)

Vía Yucatán 70 m . 6c
1a ascensió: Joan Miquel Dalmau i Joan Portes
Data: 20/5/2010

Material : cintes
Equipament: equipada amb parabols

Accés:1,30 hores, des de l'aparcament de Can Massana, seguir el GR-172 cap al monestir de Monserrat. Arribats al coll de Guirló ens desviem vers el refugi Vicenç Barbé. Des del refugi pujar per la canal Ampla fins a l'alçada de l'agulla Sense Non, girar 180º travessant el bosc en sentit ascendent per una petita canal fins al peu de la via. Inici a l'esquerra d' un pi molt gran tractant-se de Monserrat i que és visible des de lluny i que ens serveix d'orientació.

Descens: Ràpel de 15 m per la cara oest

Via. Vessant est		escalant la via

VIA "CALIFÒRNIA" A L'AGULLA BOTERUDA DEL GRA (MONTSERRAT)

Via Califòrnia (75 m 6a)
1a. ascensió: Joan Miquel Dalmau i Joan Portes
Data: 6/5/2010

Material: Camelots un parell de los números petits, 050-075 per als primers metres.
Equipament: equipada amb parabols.

Accés: 1,30 hores, des de l'aparcament de Can Massana, seguir el GR-172 cap al monestir de Monserrat. Arribats al coll de Guirló ens desviem vers el refugi Vicenç Barbé. Des del refugi pular per la canal de les Bessones fins que ens trobemamb el camí que travessa Agulles des de la Portella, prosseguir per la derecha fins a un collet, just a l'esquerra trobem la paret de la Boteruda i l'inici de la via per una marcada fissura amb un primer parabol a uno 5 m .

Descens: ràpel de 10 m per la cara nord fins a un petit collet. Després baaixar per la canalfins a l'inici, o rapelar la mateixa via.

Situació		Via

VIA "ESTASEN" ALS ENCANTATS

Dades tècnicques
Via: Estasen
Metres: 800m
Dificultat: 80º/IV
Orientació: NW
1a ascensió: Lluís Estasen, August Herzog i Walter Illges el 27 de juliol de 1919.
Material: pitons de rigor, friends del 0,5 al 2, tascons, bagues llargues i algun cargol
Equipament: algun pitó, reunions desequipades
Més informació a: revista Vèrtex núm. 226, al bloc Jugando en la montaña
Ressenya adjunta: Lluc Valldosera
Ascensió feta per Marcel Ruiz i Núria Gironès el 7 de març de 2010

Aproximació: des d'Espot agafem la carretera que puja cap al prat de Pierró , un cop a l'aparcament agafem el camí que surt a la dreta i que passa per unes passarel·les de fusta. El camí creua la carretera, però nosaltres seguirem recte. Aquest camí ens portarà fins al refugi Mallafré (2 h.). Un cop al refugi anirem fins a la porta i d'allí surt un camí descendent que anirà amb tendència a l'esquerra cap als Encantats i a peu de via de l'Estasen (40 min).

Descens: un cop al cim anem en direcció al coll que separa als dos Encantats, allà trobem la primera instal·lació de ràpel. Important! el ràpel el fem per l'altra vall, l'oposada al refugi. Després ja anirem trobat altres instal·lacions de ràpel, en total 4 ràpels (R1 25m, R2 25m, R3 55m i R4 60m). Un cop al coll, vam baixar per la Canal Central. Vam baixar caminant per neu tova i de força gruix fins gairebé a peu de via, on vam trobar una instal·lació de ràpel de dos pitons, baha i mahion, les quals vam aprofitar per arribar ja a peu de canal (vam fer servir les dues cordes de 60). L'altra opció és flanquejar l'Encantat Gran i anar a buscar la ruta normal com diu la ressenyade la revista Vertex núm.226.

Descripció de la via Estasen, 800m 80º/IV

El passat dia 6 de març el Marcel i jo vam marxar cap a Espot per fer la via Estasen a l'Encantat petit, una via de 800m amb una inclinació màxima de 80º i dificultat de IV.
Dissabte passem nit al poble d'Espot. Diumenge a les 4:15 comencem a caminar des del poble per la pista que puja cap Sant Maurici. En total gairebé 3 hores d'aproximació fins a peu de l'Encantat Petit. A les 7.15 h. comencem la via.
Tal i com trobem el corredor, els primers llargs els podem fer sense corda, hi ha la neu justa per pujar còmodament, però amb cura de no relliscar. Quan ja el corredor es comença a encaixonar, apareix el primer ressalt de 85º. A peu de ressalt trobem un pitó per assegurar-nos, el ressalt el vam agafar per la dreta, on hi havia més gel.
El següent llarg és una rampa de gel molt fi amb un pitó en mig del llarg. Continuem per una pala de neu tova i fàcil de fer, i a la banda esquerra trobarem un munt de fisures on poder ficar-hi fisurers. A partir d'aquest llarg la via ja es comença a complicar, apareixen els llargs de mixte, que progressivament van augmentant de dificultat, destacant especialment el segon, un diedre amb molt poc gel, on vam haver de gantxejar força a la roca per poder-ho pujar: Al final vam trobar un bloc suspès que vam passar per l'esquerra. L'últim llarg també està molt pelat de gel, però és de dificultat inferior a l'anterior.
Aquesta és una de les vies més maques dels Pirineus; una via llarga, exigent i que requereix d'un cert compromís i rodatge en alpinisme.

FOTOGRAFIES DE L'ESCALADA

Ressenya de la via		primers llargs de la via		última reunió, només queda un llarg

ESCALADA EN GEL A GAVARNIA

Escalada en gel al primer mur del cercle de Gavarnia
Activitat feta els dies 6 i 7 de març del 2010 per Felip Linares i Jordi Tosas (guia de muntanya)

Dia 6 de març
Cascada Ruflette.
Situada al costat dret de la paret. 300 m., 6 llargs de corda.
Dificultat: 5+. Reunions sobre cargols de gel .
Material: cordes de 60m. 2 Piolets tècnics  i grampons i 12 cargols de gel

Dia 7 de març
Cascada Freezante (vam fer tan sols 3 llargs)
Situada al costat esquerre de la paret. 250 m.
Dificultat: 4+ Reunions sobre cargols de gel.
Material: cordes de 60 m. 2 piolets tècnics i grampons i 12 cargols de gel.

Descens de les dues, i en general de les cascades del primer mur: 6 Rapels instal·lats sobre parabolts de 60 m. pel pany de roca pel costat dret (mirant la paret) de la Freezante

cascada Ruflette		cascada Ruflette		cascada Freezante	cascada Freezante

VIA "CONRAD ALTIMIRA" A ULLDETER

CONRAD-ALTIMIRA, 260m màx. 55º/V (70º a l'entrada). Ulldeter

Ascensió feta el 23/01/2010 per Tino Villabona, Loránd Jakab i Núria Gironès

La Conrad-Altimira, situada a la cara est del Gra de Fajol gran és una de les millors vies d'Ulldeter, una via exigent amb passos en mixte i dificil de trobar en bones condicions, fet que fa que sigui de les més desitjades, sense oblidar la seva veïna, la Phoenix (a l'esquerra), encara més espectacular.

Descripció de la via (la dificultat de la via varia molt segons condicions).

L1: L'entrada del llarg la veiem una mica justa, hi ha una capa fina de gel on no està permès picar, s'ha de pujar ganxejant, així que optem per entrar per l'esquerra, havent de fer un flanqueig en roca una mica delicat i no massa fàcil de protegir cap a la dreta per entrar a la via. Reunió equipada amb 2 spits.

L2: Llarg més fàcil de la via, sortida de la reunió per un tram de gel de 55º, resta de llarg sense dificultat. Reunió equipada amb un spit, es pot reforçar.

L3: Llarg fàcil, tret del pas del mig, un petit diedre molt estret i una mica just de gel, però suficient per picar. Els peus van sobre roca per la part exterior del diedre. Reunió d'un spit.

L4: Últim llarg de la via i el més difícil, per aquest motiu el vam fer en dues tirades, crec que és el més aconsellable per evitar problemes de comunicació amb el primer de cordada en el pas difícil.

Primer tram fàcil fins a muntar reunió en una cova on trobarem un pitó (es mou) i que podrem reforçar amb bagues i fisurers. D'aquí hi ha una sortida delicada, amb passos en roca fins a 2 metres amunt on trobem gel. Posterior flanqueig a l'esquerra per després anar cap a la dreta, pujar per un pedrot sense gel amb una petita regleta a 1 metre de terra per posar-hi el grampó dret i gantxejar amb els piolets per roca fins arribar al gel de més amunt. Sortida per una rampa de neu.

Dades tècniques
Via: Conrad-Altimira, 260m màx. 55º/V (70º a l'entrada)
1a ascensió: Josep Conrad i Joan Altimira, març del 1984
Material: cargols curt, algun pitó, fisurers
Equipament: reunions equipades amb un o dos spits i 1 pitó en el quart llarg.
Accés: des de l'aparcament d'Ulldeter, agafarem el camí que porta cap al refugi d'Ulldeter. Just abans de la pujada més recte que porta al refugi girarem a l'equerra creuant la pista d'esquí, caminarem uns metres per ella i ens desviarem a l'esquerra deixant la pista a la dreta. Des d'allà ja veurem la cara est del Gra de Fajol Gran amb la Conrad-Altimira i la Phoneix.
Descens: un cop acabada la via tirarem cap a l'esquerra en direcció al Gra de Fajol petit, al coll hi ha una canal de poca inclinació per on podem baixar (marcat amb fites).

Més informació a la web de la FEEC

Cara est del Gra de Fajol Gran amb les vies Conrad-Altimira i la Phoenix.		Sortida de la R1, segon llarg de la via		Quart llarg de la via. Grup de gent a la reunió opcional.

 

NOVA VIA "ESTRANYS A LA NIT" A LA MASELLA

Descripció de Joan Portes:

Aquest estiu, hem obert una nova via d'escalada clàssica a la Masella (Coma Pregona). És una escalada per gaudir d'un bon dia junt amb un paisatge sempre atractiu amb l'avantatge afegit de la seva proximitat respecte a Barcelona, lña qual cosa la converteix en ideal per aquells dies en què es disposa de poc temps per anar a la muntanya, i si s'evita l'època d'esquí la tranquil·litat està asegurada.

Sabem que avui en dia no és molt normal obrir noves vies noves en aquest racó tan entranyable dels Pirineus i tan proper a la nostra casa, i al mateix temps tant oblidat. I és una llàstima perquè aquesta zona va ser el bressol de l'alpinisme i l'excursionisme per a molts catalans i és una pena perquè des del Canigó fins al Cadí les seves valls i parets ofereixen infinites possibilitats per a la pràctica de tots els esports d'alta muntanya. En fi, com diu el meu amic Joan Miquel:“això es el que hi ha.”

Dades tecniques:

Via Estranys a la nit 175 m. V+
1a ascensió: Joan Miquel Dalmau i Joan Portes feta el 30/6/2009
Material: Aliens i Tascons. Reunions amb abres excepte la 4a amb marlet
Equipament: 4 pitons deixats a la via
Descens: Davallem per la carena uns metres vers un petit collet i baixem per la banda de ponent per una canal sense complicacions fins a prop del punt d'inici de la via
Accés: A la sortida del túnel del Cadi anar direcció a Puigcerdà. Una vegada passat s'ha d'agafar el desviament de la dreta de la Masella. Un cop arribats a l'estació anar a l'aparcament del telecadira de Coma Oriola, on aparcarem mirant el telecadira de front, i a l'esquerra del mateix agafarem el camí cap al coll visible des de l'aparcament. Des d'allí baixem per l´altre costat i ja podem veure la paret de Coma Pregona on, a l'esquerra del corredor Sinatra, hi ha l'inici de la via des de l'aparcament. Fins al peu de la via tenim aproximadament 20 minuts.

NOVA VIA "ANÍS DEL MONO" A LA PARET BUCÒLICA (ALT URGELL)

Es tracta d'una nova via Anís del Mono feta pel company Joan Portes el juliol de 2009 a la paret Bucòlica(Alt Urgell).

Descripció de Joan Portes:

La pared Bucòlica està situada entre Oliana i Organyà i passa desapercebuda a primera vista per la seva germana major: la cinglera dels Espolvins; però situats a la seva base es poden apreciar les enormes proporcions de la seva paret i precisament per això és farcida de nombroses vies.
La via Anís del Mono, és l'última via oberta en aquesta paret, resseguint un marcat diedre d'uns 80 m per seguir després per plaques evitant una sèrie de taulades. Els passos difícils estan ben protegits per pitons o parabols. S'escala al mig d'un paisatge esplèndid tenint als nostres peus l'embassament d'Oliana. L'escalada és recomenable durant pràcticament tot l'any evitant-la només durant els mesos de juliol i agost per la calor.
Accés al punt d'inici: passat l'aparcament de la via ferrata Regina, just abans d'entrar en el túnel dels Esplovins, cal agafar el desviament a la dreta per un tram de la carretea antiga seguint uns 100 m i en una petita clariana a l'esquerra de la carretera trobarem el camí fins a l'inici de la via

Dades tècniques:

Via Anís del Mono 205 m 6b.
1a ascensió: Joan M Dalmau. Joan Portes i Josep Sánchez, feta l'11 de juny de 2009
Material: 10 cintes, joc d'aliens i camalots 0.75. 1. 2.
Via equipada parcialment amb parabols i reunions. Aproximació: 10 minuts des del segon aparcament (100 m del primer a l'esquerra).
Descens: des de l'última reunió del Pi flanquejar a la dreta per un bosc (30 m) remuntar un resalt de roca (6 m) i creuar una tartera d'uns 15 metres. Flanquejar el bosc a la dreta fins a un altra tartera. Remuntar aquesta en diagonal a la dreta fins a uns pins grans. Escalar un petit mur ( 8m II) fins a trobar un petit camí que condueix al cim la Bucòlica. Des d'aquí seguint fites fins al camí de la feixa normal de descens a l'aparcament (45 minuts).

Traçat de la via		Segon llarg

VIA "GINAT" A LA PARET NORD DE LES DROITES (ALPS)

Ascensió feta el 2 de maig de 2009 per Jordi Tosas (guia de muntanya) i Felip Linares.

Dades tècniques:
oberta el 24/7/78 per J.Ginat, G.Modica, J.P.Simond i J.M.Troussier com una variant en l'últim terç de la paret de la via Cornuau-Davaille
Desnivell: 1.050 m
Dificultat: TD+,V
Material: 10 cargols de glaç, aliens mitjans
Aproximació: 3 hores des de l'estació superior de Grans Montets per la gelera Argentière fins al peu de la via.
Via: 11 hores 45 minuts (rimaya a les 5:15 - bretxa de les Droites a les 17:00)
Descens: ràpels des de la bretxa de les Droites per la cara sud, 4 hores fins al refugi de Couvercle
Condicions: gel en bones condicions al llarg de tota la via, trams de mixte després de la gran placa central.
Inclinació de 60-80 amb petits trams de 90

Gelera Argentiere		Escut central		Final del corredor