| |
Bon vespre santjustencs i sanjustenques! Des del Club d'Handbol Sant Just us fem saber que les festes de la tardor ja són aquí.
Fa 50 anys que estem presents al poble, estem de celebració. Ja són molts anys, i ben contents que estem de poder fer aquest pregó per a tots vosaltres. El Club està de festa i, primer de tot, us volem recordar i presentar-vos a tres persones que han estat molt importants per a nosaltres, i de retruc, per al poble:
- El Senyor Venancio Aizpurua, fundador i president del Club d'Handbol St. Just durant 40 anys, una persona que sempre va estar disposada a fer estimar a l'handbol a tots els que passàvem pel seu despatx. Els que l'hem pogut conèixer, el recordarem tota la vida.
- El Senyor Joan López, ex jugador del Sant Just, del Barça i de la Selecció Española, entre molts altres equips, sempre involucrat amb l'handbol a St. Just (com a jugador i com a entrenador). És la imatge de referència de molts dels jugadors que han passat per aquí, encara el tenim tots molt present.
- I el senyor Jordi Molinos, actual president i fundador de l'equip. D'ell ja n'estem una mica cansats, cada any diu que ens deixa, però sembla ser que no. Només volem dir-li que l'estimem moltíssim i que no volem que marxi.
Durant aquest 50 anys mai hem deixat de competir i, que no us quedin dubtes, com a mínim, estarem per aquí 50 anys més, inculcant els valors de l'esport, el respecte i el companyerisme entre els joves del poble.
Una cosa sí que la tenim clara, que fer pregons, no en sabem, però del que si sabem és d'handbol. I per què diem això? Perquè són moltes les vegades que la gent ens pregunta:
- A Sant Just hi ha un equip de handbol?
- I com és juga?...
Us farem un petit resum: hi ha un porter i 6 jugadors per a cada equip. Els jugadors es passen la pilota amb la mà i han de marcar gol a la porteria contraria, i mai es pot trepitjar l'àrea.
Avui en dia encara ens trobem molts amics que ens diuen:
- què? Com ha anat el partit de volei?
- No!, volei no, handbol.
O com l'altre dia que anava pel carrer caminant amb els pantalons de l'equip i una nena petita es va apropar corrent i em va dir:
" jo també jugo a futbol gran!!!! amb el Sant Just!!!! " Li vaig dir: " jo no jugo a futbol gran, jugo a handbol. "
La nena va posar cara d'estranyada i li va preguntar al seu pare: "què és l'handbol? "
El pare, tot somrient li va dir: " és com el bàsquet però aquest es juga amb dues porteries. "
Vaig posar cara de “bueno”, més o menys. I la nena va dir: " ah!!! Com el Massip…." Sí!, que us quedi ben clar, com el Massip.
També ens han arribat a confondre amb l'equip de futbol sala. Un dia que anàvem corrent pel poble, ens va parar un noi i ens va dir:
"com he de fer per apuntar-me a futbol sala? "
Ràpidament ho vaig entendre, i li vaig dir:
"no juguem a futbol sala, però les bambes que utilitzem són molt semblants o les mateixes, però si vols apuntar-te a futbol sala, hauràs d'anar a la Bonaigua i demanar per ells. " Hi ha moltes altres anècdotes per explicar-vos, però les deixarem per un altre dia.
Ara, perquè ho enteneu millor, us presentem els jugadors d'un equip d'handbol:
- Hola, jo sóc el pivot, jugo al mig de la defensa, molestant i fent forats, sempre atent a rebre la pilota, i si la rebo, no dubteu que tiraré a porteria. A part sóc el xerraire de l'equip, no callo mai, això si, sempre estic de bon humor. He pensat que, en aquestes festes de tardor, aniré al Centre Cívic, per escoltar i aprendre una mica sobre el mon dels bolets, així tindré més temes per parlar.
Encara que molts cops no em pasen la pilota, sóc indispensable.
- Hola, jo sóc el lateral dret, la meva funció és saltar per sobre dels contrincants i tirar fort a porteria, sense oblidar-me mai de moure la pilota ben ràpid entre els meus companys. La meva situació a la pista està entre l'extrem i el central. Tinc un problema, no paro mai quiet, per això me n'aniré a ballar i dansar, i així mentre em distrec, exercitaré les cames. Ah!, i al teatre em veureu ... però descansant, que m'ho mereixo.
- Jo sóc l'extrem esquerra, i salto molt llunya, cap a dins de l'àrea, i quan més lluny salto, més possibilitats tinc de fer gol. Com diu el meu nom, estic a l'extrem de la pista. Jo sóc molt català, i com la setmana passada vaig jugar molt bé, m'han deixat anar a menjar paella amb els de la CAL, i així em sentiré com a casa.
- Jo sóc un dels més callats de l'equip, no parlo gaire perquè sempre estic concentrat, però avui, m'ha tocat parlar amb vosaltres. La meva funció és distribuir el joc entre tots els jugadors, em toca manar a la resta de l'equip i marcar les jugades, i sobretot cintar al meu defensor i tirar a porteria. Només dir-vos que a mi el cinema m'encanta, i que en aquestes festes no hi faltarà.
- Ja veieu que som una bona colla, jo sóc l'extrem dret. Igual que als meus companys, em toca saltar molt, però a diferència d'ells, sóc el primer en baixar a l'atac per si hi ha algun contraatac. I com he d'estar en forma, he promès a l'entrenador que faré totes les excursions i caminades organitzades pel poble, també les de la gent gran.
- Jo sóc el lateral esquerra, normalment som alts i amb molta agilitat, saltem i cintem. Ara mateix estic una mica enamorat, és un secret, i em sembla que m'escaparé a l'Ateneu a escoltar algun poema, per agafar idees, ja que ella encara no sap res. L'últim partit no el vaig jugar gaire bé, no sé on tenia el cap.
- Bé, jo sóc el porter, i estic una mica fart de que sempre em deixin pel final, que sapigueu que sóc molt important, sense mi no guanyarien mai. I com ja estic cansat de ser l´últim, no penso anar a cap excursió ni a xerrades ni debats, me n'aniré a les festes del Casal de Joves, no me'n deixaré cap per celebrar aquest Xè aniversari.
No us penseu que ens oblidem de l'altre equip, els dels grans, però per aquest no us preocupeu, que els trobareu a tot arreu (baixant en els karts, fent paradetes, de festa pel Casal ...). El que passa és que ja han començat la lliga i aquest any anem a per totes, a guanyar!. Els grans només volen recordar-vos que els dissabtes hi ha partit al Poliesportiu, a partir de les 7 de la tarda, i que us esperem a tots, petits i grans, nens i nenes i d'aquesta manera acabareu d'aprendre com es juga a l'handbol.
I per acabar només us demanem dues coses, gaudiu de les festes i, si un dia d'aquests aneu per la nit per Sant Just i veieu un grup de joves corrent per les Rambles, no penseu: mira aquests bojos, corrent amb el fred que fa!, sinó que penseu: mira són els de l'handbol!!!!
Roger López Mora |
